Ol mé leròi
A l’và gran bé; però de tat in tat
a l’gh’à ‘l maledèt vésse de fermàs;
ma dòpo de ìl sgürlìt e sbaciocàt
per dés menücc, a l’turna amò a ‘nviàs
e l’fila alégher piö d’öna mès’ura,
restando ‘ndré però quase ü quàrt d’ura.
La ràgia di segóncc la và ‘mpó stórta
e ‘n del girà la sfréga söl quadrànt,
ma l’gh’à öna batida talmènt fórta
che l’par ü mài che l’bate póch distànt
e pò l’te fa capì co la batida
se i rage i è ‘n discésa o i è ‘n salida.
Difati si è ‘n discésa i và ch’i brüsa;
ma quando i rìa töte dò söi sés,
cóme s’i föss pirlade ‘n d’öna büsa,
no i se möv piö e chèsto l’è ü pastés,
che no l’và piö gna chèla picolina
perchè chèla piö lónga a l’la rampina.
Alura mè che gh’daghe öna sgürlida,
picàl quatr o sich vólte cóntra ‘l mür
e, dòpo de ìt smolàt impó la vida
che strèns ol bilancér, mé só sigür
che l’turna amò a vulà cóme ü dirèt
e no l’se fèrma piö fina söi sèt.
De mòdo che se l’cala ü quàrt ai dés
(volendo calcolà töte i fermade)
l’ura giösta l’è… l’öna e vintesés
e a mesdé l’sarèss i trè passade;
e quando che ghe cala ü quàrt ai vòt
a l’sarèss invéce… i öndes e desdòt!
Ma ‘n quanto a precisiù, ve garantésse,
no gh’è ü leròi de chèsto piö perfèt:
e l’sarèss l’ideàl se l’gh’èss mia ‘l vésse
de ülì fermàs tra i sés e mèsa e i sèt;
però, quando l’me scade quàch cambiài,
‘sto ròsto a l’gh’à coràgio d’ fermàs mai.
A l’sènt ol tép e l’cór se gh’è zelàt,
per restà ‘ndré de mat ai prim calùr;
ma ‘n chèsto caso al’tègne registràt.
De nòcc di ólte a sènte ü gran rümùr;
a m’dèsde fò stremìt de sprón-batüt:
a l’è ‘l leròi ch’l’è dré a spacà ‘l menüt!
a l’gh’à ‘l maledèt vésse de fermàs;
ma dòpo de ìl sgürlìt e sbaciocàt
per dés menücc, a l’turna amò a ‘nviàs
e l’fila alégher piö d’öna mès’ura,
restando ‘ndré però quase ü quàrt d’ura.
La ràgia di segóncc la và ‘mpó stórta
e ‘n del girà la sfréga söl quadrànt,
ma l’gh’à öna batida talmènt fórta
che l’par ü mài che l’bate póch distànt
e pò l’te fa capì co la batida
se i rage i è ‘n discésa o i è ‘n salida.
Difati si è ‘n discésa i và ch’i brüsa;
ma quando i rìa töte dò söi sés,
cóme s’i föss pirlade ‘n d’öna büsa,
no i se möv piö e chèsto l’è ü pastés,
che no l’và piö gna chèla picolina
perchè chèla piö lónga a l’la rampina.
Alura mè che gh’daghe öna sgürlida,
picàl quatr o sich vólte cóntra ‘l mür
e, dòpo de ìt smolàt impó la vida
che strèns ol bilancér, mé só sigür
che l’turna amò a vulà cóme ü dirèt
e no l’se fèrma piö fina söi sèt.
De mòdo che se l’cala ü quàrt ai dés
(volendo calcolà töte i fermade)
l’ura giösta l’è… l’öna e vintesés
e a mesdé l’sarèss i trè passade;
e quando che ghe cala ü quàrt ai vòt
a l’sarèss invéce… i öndes e desdòt!
Ma ‘n quanto a precisiù, ve garantésse,
no gh’è ü leròi de chèsto piö perfèt:
e l’sarèss l’ideàl se l’gh’èss mia ‘l vésse
de ülì fermàs tra i sés e mèsa e i sèt;
però, quando l’me scade quàch cambiài,
‘sto ròsto a l’gh’à coràgio d’ fermàs mai.
A l’sènt ol tép e l’cór se gh’è zelàt,
per restà ‘ndré de mat ai prim calùr;
ma ‘n chèsto caso al’tègne registràt.
De nòcc di ólte a sènte ü gran rümùr;
a m’dèsde fò stremìt de sprón-batüt:
a l’è ‘l leròi ch’l’è dré a spacà ‘l menüt!
