Rasgament del dumelaintisìch
Quando l’ vé mèza quarésma
a gh’è ‘n bàl la tradisiù
de cassà con prepotensa
quach vergót sóta ‘l rasgù.
St’an la sórt a la ghe tóca
a problemi de coscensa
per stopàga ‘mpó la bóca
a chi próa indiferènsa.
Come s’fài a troà normal
che ghe sìes sèrta zét
intorciàda a fa del mal
sensa amur gnè fò gnè dét,
e chi pàssa ‘l varda e po’
slonga ‘l pàss e ‘l resta fò
perché töt chèl che söcéd
a i è mia afare sò.
L’è mia doma la zoentü
a troàs rea de sto màl,
lur i gód de la irtü
resù o tórt difèt normal.
Öna ólta ‘n di paìs
‘n sa sentìa töcc amìs,
ben dispòs-c a salüdà
e argomènc per ciciarà.
Ncö ‘n s’è töcc sura pensér
e ‘l sociàl l’è pèss de iér
“sòcial” par sìes dientàt
e l’amìs l’è iscatolàt.
‘Ncö ‘l me manca piö negót
ma la zét la pàr piö söcia:
orgogliùs de fa ergót?
Stèm a cà, l’è mèi se n’ löcia.
An dövrèss indà de fò,
ardà i öcc del forestér
e troàga almeno ‘m pó
l’ cröss de l’òm e l’ sò mistér.
An dövrèss vardà i pötèi
mia come öna propietà,
come ü mèzo, di chi bèi,
per turnà a semplificà.
Mé ve dìghe ‘n conclüsiù:
per combàt l’indiferènsa
ghe öl fadìga e resù,
pensér fì, töta semènsa
per fa crèss l’ümanità,
quando ocór stendì la mà
ai fradèi d’ògne culùr
d’ògne età e fa crèss l’amùr.
N’ ràsga ‘nvéce töta la pùra,
ol giràs de l’ótra banda,
ol lassà a i óter la cüra:
ol Dücàt chèsto ‘l comanda!
a gh’è ‘n bàl la tradisiù
de cassà con prepotensa
quach vergót sóta ‘l rasgù.
St’an la sórt a la ghe tóca
a problemi de coscensa
per stopàga ‘mpó la bóca
a chi próa indiferènsa.
Come s’fài a troà normal
che ghe sìes sèrta zét
intorciàda a fa del mal
sensa amur gnè fò gnè dét,
e chi pàssa ‘l varda e po’
slonga ‘l pàss e ‘l resta fò
perché töt chèl che söcéd
a i è mia afare sò.
L’è mia doma la zoentü
a troàs rea de sto màl,
lur i gód de la irtü
resù o tórt difèt normal.
Öna ólta ‘n di paìs
‘n sa sentìa töcc amìs,
ben dispòs-c a salüdà
e argomènc per ciciarà.
Ncö ‘n s’è töcc sura pensér
e ‘l sociàl l’è pèss de iér
“sòcial” par sìes dientàt
e l’amìs l’è iscatolàt.
‘Ncö ‘l me manca piö negót
ma la zét la pàr piö söcia:
orgogliùs de fa ergót?
Stèm a cà, l’è mèi se n’ löcia.
An dövrèss indà de fò,
ardà i öcc del forestér
e troàga almeno ‘m pó
l’ cröss de l’òm e l’ sò mistér.
An dövrèss vardà i pötèi
mia come öna propietà,
come ü mèzo, di chi bèi,
per turnà a semplificà.
Mé ve dìghe ‘n conclüsiù:
per combàt l’indiferènsa
ghe öl fadìga e resù,
pensér fì, töta semènsa
per fa crèss l’ümanità,
quando ocór stendì la mà
ai fradèi d’ògne culùr
d’ògne età e fa crèss l’amùr.
N’ ràsga ‘nvéce töta la pùra,
ol giràs de l’ótra banda,
ol lassà a i óter la cüra:
ol Dücàt chèsto ‘l comanda!
