Ol cör e ol cél gris
i ram sitìi de càrpem
i se facc intorcià
in d’ü cél
iscür e nebiùs.
La pianta, pelada
da l’aötön,
negóta la pöl
cuntra chèl föm
che l’cassa magù.
I se sfórsa i pensér
a forà fò chi nìole
per indà a sircà sura de lur
öna slèmba de sul.
Ü fiùr isbociàt
In primaéra o in estàt
in del prat de la zoentü.
Amò a’ ‘ncö, ògne tat,
a n’ na spunta ergü.
I sömèa istèss
de chèi d’öna ólta,
ma quando
i mète visì al cör,
capésse che ol gris de l’aötön
a l’gh’à cambiàt
ol colùr e ol pröföm.