Chèl balòss de solfanèl
ü solfanèl per impià ü lümì a mé moér?”
“Èco, ghe n’ dó du o tri, perchè col vènt…”
“Gràssie, ma la me dighe, gh’è mancàt sò marìt
o ‘l ritràt él d’ü sò parét?”
“Nò, nò, l’è ‘l mé marìt, ün òm de có,
a l’saès cóme a m’se ülìa bé,
ghe n’è piö de òm cóme lü,
precìs, lauradùr e pròpe bù”.
“A mé ‘nvéce m’è mancàt mé moér,
sènsa de lé me par che ‘l mónd
a l’me sées borlàt adòss.
Pecàt che m’àbie mia üt di s-cècc.
Me permètela, sciura, per ringrassiàla,
che ghe òfre col cör ü café?”
“Sé, gràssie, ma perchè disrturbàs tat…”
Pò i à comensàt a troàs öna ólta al mis;
dòpo i se ‘ncontràa töte i setimane,
pò töcc i dé a fà la spésa ‘nsèma,
o ‘l dopomesdé a cicerà söl sofà.
E là, indóe i s’éra conossìcc,
gh’è restàt öna làpida in mès ai erbasse,
co la scritüra:
“Dopo di te più nessuno nella vita…”
“Èco, ghe n’ dó du o tri, perchè col vènt…”
“Gràssie, ma la me dighe, gh’è mancàt sò marìt
o ‘l ritràt él d’ü sò parét?”
“Nò, nò, l’è ‘l mé marìt, ün òm de có,
a l’saès cóme a m’se ülìa bé,
ghe n’è piö de òm cóme lü,
precìs, lauradùr e pròpe bù”.
“A mé ‘nvéce m’è mancàt mé moér,
sènsa de lé me par che ‘l mónd
a l’me sées borlàt adòss.
Pecàt che m’àbie mia üt di s-cècc.
Me permètela, sciura, per ringrassiàla,
che ghe òfre col cör ü café?”
“Sé, gràssie, ma perchè disrturbàs tat…”
Pò i à comensàt a troàs öna ólta al mis;
dòpo i se ‘ncontràa töte i setimane,
pò töcc i dé a fà la spésa ‘nsèma,
o ‘l dopomesdé a cicerà söl sofà.
E là, indóe i s’éra conossìcc,
gh’è restàt öna làpida in mès ai erbasse,
co la scritüra:
“Dopo di te più nessuno nella vita…”
